Gimp

Avui a la classe de TIC, hem après a fer servir el programa anomenat GIMP, que es un programa que serveix per retocar imatges, baixar la seva qualitat..., i em realitzat les diferents activitats que ens a proposat;

1 - fer-la mes petita.
Per fer la imatge mes petita s’han de seguir aquests passos:

1.1 - capa
1.2 - escala la capa.
1.3 - anchura: 350 i altura: 233 pixels.

Això ens serveix, per que la imatge, no pesi tan i es pugui penjar sense cap tipus de problema a la pagina web.

2 - retallar-la i fer-la mes petita.



per retallar-la:


2.1 - herramientas.
2.2 - herramientas de seleccion.
2.3 - seleccion rectangular.


2.4 imagen.
2.5 - recortar a la selección.

per reduir-la:

2.6 - capa
2.7 - escala la capa.
2.8 - anchura: 350 i altura: 233 pixels.

Aquesta activitat consistia en retallar l’imatge (com nosaltres volguéssim) i fer-la mes petita.

foto original:




3 - amb la foto dos posar efectes.


per posar efectes s'ha de fer:


3.1 - agafar la foto 2.
3.2 - filtro.
3.3 - artistico.
3.4 - fotocopia. (o qualsevol altre efecte).

a la tercera imatge, nomes havíem de posar efectes, a la foto retallada anteriorment.




4 - retallar-la, posar efectes...

I per últim a aquesta ultima activitat vam tenir que posar efectes, retallar-la... i el resultat final va ser el que s’observa a la imatge on sortim la laura i jo.


I aquesta ha estat la activitat que hem realitzat avui a l’aula.

Personalment, crec que el Gimp es un programa molt útil, ja que ens permet fer moltes coses amb les fotografies, posar efectes, retallar les imatges... es un programa semblant al photoshop, però per ami aquest es mes fàcil d’utilitzar.

De dintre d'una poma

Cançó de música:



Lletra:

De dintre d'una poma
l'orugueta mira fora
allà dins hi ha cinc cambretes
perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
hi ha plantat una llavor,
totes dormen i somien
i passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un gran pomer serà.

Blocosfera

Una blocosfera és una xarxa social d’un grup de blocs, gràcies a comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia.

Un blocaire (es la persona que creea el bloc), també dins de la blocosfera trobem conceptes com el meme: que ens permet transmetre informació per internet.

Hi ha molts temes dels que es poden parlar en un bloc, educatius, personals...

A la classe, despres de llegir alguns articles sobre la blocosfera, en que consistia... ens van proposar l’activitat que entre 4 persones creesim un bloc i el nostre Bloc tracta sobre la sordesa dels infants i les possibles solucions que podem trobar per poder ajudar-los a integrar en l'àmbit escolar com un membre més del grup, que al cap i a la fi, és el que són.

Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat.

Definició: Definició: la definició de cultura lliure, podria ser ; tot moviment que permet la difusió de la cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als dels programari lliure. Com un exemple de cultura lliure, podem trobar la viquipèdia.
Les seves caracteristiques són:
Llibertat en tots els aspectes; millorar un programa, en copiar alguna cosa i distribuir-la, executar qualsevol programa ...

De les quatre situacions, crec que la mes correcte es la B, i les justificacions són:

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col•laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes o incorrectes i en quin grau. Per exemple: En la situació x, segur que acabariem amb la companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que esciuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrès d'educació com exemple de bona pràctica educativa. Cal argumentar les respostes.

La resposta correcte, a estat la D, per els següents arguments:

La situació A és incorrecte, ja que un professor d’educació física no pot demanar als seus alumnes, que portin unes bambes determinades, ja que si ells tenen unes bambes d’un altre model també tindrien que poder portar-les, sense cap tipus de problema.
La situació B, és incorrecte, ja que els hi esta demanant que les fotos es copiïn a un document de Word, enlloc de dir que les copiïn a un processador de textos, per que no tothom te per que tenir el Microsoft Office Word.
La situació C, crec que es incorrecte, per que no pot demanar una versió especifica d’un programa, per que potser alguns alumnes tenen una versió mes antiga i se l’han de aconseguir descarregar...
La situació D, és la correcte, per que els i esta donant a triar les postals que ells vulguin de manera lliure.

Children See Children do

Mirant per youtube, he trobat aquest vídeo, m’ha cridat l’atenció, ja que es veritat, per que tot el que veuen els nens ho fan, potser no en el 100% dels casos però si la gran majoria, i per això fa falta que tinguin una bona base per el futur.

Audacity

Dijous 8 d’octubre, a l’hora de gestió de l’ informació i Tic, vam realitzar una activitat d’àudio amb el programa Audacity. El programa Audacity, es un programa d’àudio que ens permet gravar diferents veus i modificar-les , posar cançons de fons de manera que s’escoltin les veus amb la musica... el programa es pot descarregar de manera gratuïta d’internet. Els passos que vam seguir per saber utilitzar aquest programa van ser:

Quan obrim el programa audacity , ens trobarem amb aquesta pantalla:

1 –

Si fem un clic al boto rodo vermell, es el boto de Rec, que es el que tenim que clicar per gravar a l’hora que parlem per el micròfon. I els altres botons son els que utilitzem habitualment per fer servir qualsevol arxiu de musica, vídeo...

2 – si gravem una veu, i el seu volum es molt fluix, lo que tenim que fer es seleccionar-la (el tros de veu que te el volum fluix) i anem a “efecto” -> “amplificar” i allà podem pujar i baixar el volum.

3 – un cop gravada i retocada la veu, lo que tenim que fer es anar a “archivo”, “exportar com a WAV” -> li posem el nom amb el que volem guardar l’arxiu i li donem a acceptar.

4 – per grabar una altre veu, el que tenim que fer es tancar on posa “pista de audio...” tanquem i tornem a gravar una segona veu, i això es repeteix tants cops com veus i hagin.

5 – per tornar a portar les veus al programa el que em de fer es : “proyecto” -> “importar audio...” i les posem totes juntes les veus, per poder treballar amb elles.

6 – per treballar amb una pista, el que em de fer es silenciar les altres, donant-li al boto de silenciar que et surt al canto esquerra de cada pista.

7 – per tallar algun tros d’una pista, l’hem de seleccionar i donar-li al boto de les tisores.

8 – també el que podem fer per moure els trossos de les pistes es seleccionar-los i donarli a un boto on hi ha una flexa que indica el canto dret i el canto esquera, i ens permet moure-les de manera que primer s’escolti una i despres una altre, depenent de l’ordre que vulguem seguir.

9 – per acabar i guardar l’arxiu, el que tenim que fer es anar a “archivo” i “exportar com a WAV”.

10 – si volem afegir musica de fons, em de anar a “archivo” i “importar audio”.

11 – si volem que la musica s’escolti mes fluixa o mes forta, el que tenim que fer es fer un clic a aquest boto , i em de col·locar tres punts, el primer punt es l’inici, el segon punt es on acaba la musica i per últim, el tercer punt es el punt del mig, on volem que la musica baixi, fem un clic al punt del mig, i reduïm la veu movent el ratolí per fer-ho mes petit, i d’aquests punts per reduir en podem posar tants com vulguem. d'aquesta manera:

Aquesta a estat l’explicació que ens han donat per que seguidament gravéssim el nostre àudio.
Vam ajuntar-nos per grups de 3 o 4 persones, i vam gravar un arxiu d’àudio relacionat amb l’educació, nosaltres vam escollir l’opció de agafar quatre frases relacionades amb l’educació, i gravar-les de manera que primer una deia una frase , seguidament l’altre i així les quatre, i de fons vam posar una musica mes fluixa per que a la mateixa manera que parlàvem s’escoltés la cançó.

Primer vam gravar les quatre veus per separat i algunes de les veus vam tenir que posar mes fortes, ja que s’assentien molt fluixes, vam seguir tots els passos anomenats anteriorment i al final el resultat a estat aquest:

Per escoltar l'arxiu de veu, fes clic a aquí.

L’audacity, es un programa que es pot utilitzar per realitzar qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la musica, retallar cançons, pujar el volum, posar veu... personalment crec que aquest programa ens pot ser molt útil.

Crítica literària

Títol: Loca por las compras tiene una hermana
Shopaholic and Sister
Autora: Sophie Kinsella.
Traducció: Enrique Alda Delgado
Editorial: Salamandra.
Núm. pàg.: 319

Resum:

Becky torna a Londres desprès del seu viatge de noces .I tan bon punt arriba comencen els problemes derivats de la seva adició a les compres i a utilitzar les targes de crèdit. Com que els problemes mai venen sols, la seva millor amiga, Suze, ha trobat una altre millor amiga per compartir el seu dia a dia,. I els seus pares li expliquen que té una germana fruit de la relació del seu pare amb una altre dona. Al començament semblem molt diferents, la Becky és una compradora compulsiva i la seva germana Jessica és molt estalviadora i els minerals són la seva afició.(Totes dues han dissenyat el mateix tipus d’armari, l’una per la roba i l’altre pels minerals). Però com no podia ser d’altre manera, al final del llibre troben la manera d’estimar-s’hi, cadascuna amb les seves peculiaritats.

Comentari:

Aquest es el cinquè llibre d’aquesta autora amb la aquesta protagonista. I l’autora torna explicar-nos les boixaries que fa la Becky per comprar qualssevol cosa que li agrada. La protagonista al llarg d’aquest llibres no ha evolucionat gaire, doncs en tots ells podem llegir un argument semblant: Adició a les compres, problemes amb les targetes de crèdit, entre mig hi ha un embolic amb l’agencia de publicitat del seu marit i finalment tot es resol d’una forma sorprenent. Els papers de tots els protagonistes estan molt definits. La Becky es una dona, i sembla que té el cap ple d’ocells. El seu marit es el que guanya els diners i es una persona amb molt seny. Els seus amics rics, no s’han preocupat mai dels diners. Els pares pertanyen a la classe mitja treballadora (la mare cuida de la casa, i el pare treballa). I així podríem anar desglossant a tots els personatges que hi surten.

En aquest llibre el contrari de la Becky es la seva germana, doncs a l’una li encanta comprar, i l’altra quant ha de comprar qualsevol cosa sempre tria la més barata , i si es pot reciclar doncs millor. La Jessica fa espeleologia i molt esport, la Becky en canvi aprofitaria que s’inscriu en un gimnàs per comprar l’equipament més elegant (i tant bon punt ho ha comprat, deixa de tenir interès per ell i termina al fons d’un armari) i a continuació trobar alguna excusa per no anar-hi mai a fer gimnàs. La Becky cuida molt el seu aspecte (cabells, ungles, roba). La Jessica ni es mira al mirall.

El llibre està escrit en un llenguatge senzill (malgrat que apareixen títols de programes de televisió anglesos, o marques de cosmètics i de roba d’aquest país), amb molts diàlegs. Els capítols no són gaires llargs i això fa que es llegeix molt ràpid. De totes maneres no hem de perdre de vista que aquest es un d’aquests llibres que no te altre pretensió que fer-nos passar una estona agradable.

Notebook i Delicious

Aquesta setmana a l’assignatura de Gestió d’informació i TIC, em treballat dues maneres diferents, de poder guardar adreces, sense tenir que dependre de l’aplicació de “favoritos”, aquestes dues aplicacions han estat: Notebook i Delicious , ara explicaré una mica en que consisteix cadascuna d’aquestes aplicacions:

Notebook o bloc de notes de google: ens permet guardar les direccions de les pagines web que ens interessen, posant-hi comentaris, notes... per així tenir-ho tot organitzat. Aquesta aplicació, la pots consultar des de qualsevol ordinador, i sempre podràs accedir-hi amb la teva direcció de correu, es una manera practica i útil, de si estàs a un lloc, poder guardar la pagina web que estàs mirant i quan arribes a casa tornar-la a mirar. Pots guardar pagines web, paràgrafs (d’alguna lectura que estàs llegint i t’agrada...), i desprès amb el simple gest de fer un “click” a sobre de la direcció vas a parar on t’avies quedat.

Delicious: es semblant al bloc de notes, pots veure les actualitzacions dels teus amics, les pagines webs que ells visiten... però una de les diferencies respecte amb el bloc de notes de google, es que aquesta aplicació esta en angles.

Personalment, trobo mes senzill i pràctic el bloc de notes de google, una de les raons, podria ser per que no esta en angles, però el seu funcionament es mes senzill.